Els canvis socioculturals que Internet ha promogut i la societat de la informació en què vivim ens obliguen a repensar algunes premisses que afecten la praxi docent de la literatura i a considerar nous espais i noves possibilitats que cal saber generar en el marc de l'era digital. En un context d'excés d'informació/desinformació ambiental, la tasca del professor universitari ja no pot ser només la transmissió d'informació, sinó que ha de contribuir a generar coneixement dotant els estudiants de les eines intel·lectuals necessàries que els permetran de pensar críticament, amb criteri. Aquesta reflexió necessària sobre el fet educatiu i els seus actors principals -estudiants i professors- ha estat fins ara pràcticament absent dels discursos acadèmics no específics.



El propòsit d'aquest article és, des de la perspectiva dels estudis literaris, comentar una sèrie de qüestions que tindran un paper important en el procés de reforma que representa l'espai europeu d'ensenyament superior (EEES) i que queden exposades aquí com a possibles eixos de debat: consideracions entorn de qui som i què fem els professors universitaris de literatura i fins a quin punt això pot veure's afectat pels canvis que se'ns acosten i, per tant, albirar qui serem i què farem en aquest nou escenari imminent. Però també vol plantejar quines estratègies tenim per a adaptar-nos al canvi i convertir-lo en una oportunitat per a fer una acció docent de qualitat. Finalment, també vol aportar un reduït exemple de la feina duta a terme per la Universitat Oberta de Catalunya en aquest sentit, un comentari sobre les eines, l'especificitat i la tipologia dels materials.