Les noves tecnologies de la informació i la comunicació (TIC) ens permeten difondre i revalorar la cultura local en la societat de la informació per mitjà de la comunicació intervinguda per ordinador. Amb el desembarcament de les TIC i l'accés social a la informació en format web, es desenvolupa la producció audiovisual com un instrument de màrqueting i atracció de la «mirada de l'opinió pública». Les ciutats actuals competeixen per atreure visitants i inversors i per construir una «imatge de marca» que les diferenciï de les seves ciutats competidores. La cultura local i les identitats comunitàries, tradicions locals, música, gastronomia, estils de vida, etc., tenen la possibilitat de convertir-se en productes digitals oferts en un mercat global, amb portals web i sistemes de comerç electrònic concebuts com a estratègies de comunicació i màrqueting territorial. D'aquesta manera, les TIC tenen la capacitat de convertir-se en instruments que faciliten la comunicació, amb la qual cosa contribueixen a la formació d'una nova cultura audiovisual i reforcen la identitat cultural de ciutats i municipis; aquesta circumstància comporta la producció d'audiovisuals com un espectacle i la creació de necessitats de consum a partir de l'estètica. En aquest article, introdueixo els fonaments teòrics i conceptuals que permeten establir relacions entre les TIC, la cultura audiovisual i la formació d'economies culturals a escala local; es mostra, a més, una anàlisi d'un cas que ha tingut lloc al municipi de Santiago de Compostel·la, a Galícia, nord-oest d'Espanya.