Tant en la ficció com en la vida quotidiana, la capacitat de poder enregistrar tot el que es fa per poder donar fe del que es va fer és una possibilitat no gens remota. Amb l'ajuda de sistemes altament sofisticats, la mirada penetra cada vegada més a les nostres pràctiques socials. I les enregistra i emmagatzema perquè es puguin utilitzar més endavant. La subtilesa del mecanisme és tal que hi contribuïm mitjançant l'ús que fem d'aquesta mateixa tecnologia; llavors registrem, fotografiem i gravem contínuament. En aquest sentit, per a l'Estat, el concepte de videovigilància constitueix un aparell de control que li permet donar compte de les maneres de fer que té la seva població.


També és veritat que l'ús i la implementació de sistemes de videovigilància a la societat actual semblen admetre's quan es tracta de salvaguardar la seguretat de la ciutadania, ja que confereixen veracitat als fets i permeten reconstruir la realitat. Però alhora, una segona mirada pot revelar que els esmentats sistemes poden respondre perfectament a una estructura, l'objectiu de la qual és la possibilitat d'establir un mecanisme de control dels habitants.